¿Com hagués estat la meva història sense tecnologia?

En un primer moment quan se’m va plantejar fer un treball com aquest la idea no em va agradar molt. Fins al moment tots els treballs realitzats a la carrera han estat relacionats d’una forma o altre amb l’educació: projectes, anàlisis institucionals, etc. no amb la meva història de vida. No em feia gràcia. He de dir, però que al cap i a la fi m’ha agradat molt fer una tecnoautobiografia doncs he convertit aquest treball en una part mes de mi. Li he trobat el sentit que no entenia: com la tecnologia ha estat present al llarg de la meva vida i això no ha estat res més que una petita part del meu procés d’aprenentatge educatiu.

Al inici surten imatges d’allò més rellevant que va succeir l’any en que vaig néixer. Per exemple, l’entrada d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea és un esdeveniment que forma part de la tecnologia organitzativa. Que es descobrís un forat a la capa d’ozó mostra com la tecnologia no es quelcom positiu sinó que es una part negativa de la tecnologia. Crec que s’ha de tenir en compte que la tecnologia no només son avenços. Sinó que la tecnologia també fa malbé el nostre món, va en contra la natura.

Parlo també de contes, el parxís, dominó, les cartes d’olor, els còmics, etc. tots ells elements integrants del joc. Es podrien considerar elements de la tecnologia artefactual si pensem en la seva creació. Però també es poden incloure dins la tecnologia simbòlica (els còmics com a que representen) o organitzativa del joc (classificar els cromos de picar, intercanviar-los, etc).
Elements artefactuals com el projector de vídeo, l’ordinador, el telèfon han estat presents al llarg de la meva història. Tot i que amb els avenços tecnològics aquests s’han anat modificant. He volgut fer referència a les festes de Gràcia i Sant Medir, doncs son costums (tecnologia simbòlica) que han estat molt presents al llarg de la meva vida i que continuo “complint” o participant d’elles.

Sortir de marxa, les drogues, fer vida de poble, treballar per pagar capritxos son actes que han format part de la meva vida i que directa o indirectament tenen molt a veure amb la tecnologia. Formen part del procés de relació i aprenentatge propi.

¿La Carla? Aquí no hi ha cap element tecnològic i també ho he volgut remarcar. Veure-la créixer, jugar, menjar, caminar, etc. no forma part de la tecnologia forma part de mi, de la meva relació amb ella i aquí la tecnologia no té cap paper. Si bé es cert, que han participat molts elements tecnològics però el fet de veure com creix, omplir el “seu llibre en blanc” no ho és. Des que la Carla està amb mi, la meva rutina ha canviat molt, se’m generen noves necessitats per poder tenir-ho tot a punt i per això es necessari una bona feina.

Treballo al Servei de personal d’una Administració Pública i aquí la tecnologia organitzativa (la jerarquia, el control, etc.) és molt present per realitzar la tasca eficient i eficaç que les lleis exigeixen a l’Administració.

En definitiva realitzant aquest treball m’he adonat que la tecnologia es molt present a la meva vida quotidiana. Considero que som una peça més d’aquest sistema que organitza i situa a cada persona on li correspon perquè ”tiri endavant”. I a vegades em pregunto... ¿Què hagués estat de la meva vida sense tecnologia? ¿Com serien les nostres vida sense la tecnologia?

Què es tecnologia?

Tecnologia (RAE): Conjunt de teories i tècniques que permeten l’aprofitament pràctic del coneixement científic. Aquesta era la idea que jo tenia sobre la tecnologia. A partir dels textos exposats a classe i l’article “Hoy ya es mañana. Tecnologías y educación: un diálogo necesario” (Álvarez y Méndez, 1995) m’he adonat que tenia una visió y un concepte molt reduït del que es la tecnologia.

Fins al moment entenia la biotecnologia i les tecnologies artefactes com a integrants de la tecnologia doncs considerava que la tecnologia era tot allò “material” creat per l’home per aconseguir avenços i facilitats en la seva forma de vida. La fecundació in vitro o l’avortament, per exemple no es un fet que creï la naturalesa del propi home sinó és una modificació genètica per satisfer una necessitat: ser mare o no ser-ho i tot el que això comporta socialment. La creació del transport, per exemple, és també es un avenç creat per l’home, no un fet sorgit de la natura, el que comporta la satisfacció de necessitats: arribar més ràpid a qualsevol altre lloc del món, que ens arribin aliments d’una forma ràpida, etc.

En paraules d’Álvarez y Méndez, la idea de que hi ha un coneixement científic objectiu capaç de conèixer el grau zero de la natura, que la tecnologia es ciència aplicada, i una visió reduccionista dels riscos i perills derivats de les tecnologies artefactes ens fa ometre que hi ha altres riscos i perills com el control social i la debilitació dels drets civils derivats de les tecnologies simbòliques i organitzatives. I és aquí, on costa entendre que a la vegada que la tecnologia construeix la societat, els grups i actors socials amb els seus valors e interessos, configuren la tecnologia.
Per tant, si això es cert, la societat està dominada per els valors e interessos del procés d’innovació tecnològica alhora que es produeix la creació d’una cultura i organització global que es posa per sobre d’altres cultures excloent-les i creant-ne una d’única deixant de banda la diversitat cultural i formes d’organització social diferents. Álvarez y Méndez, parlen de que l’educació es desentén de:

- La formació d’actituds de responsabilitat personal en relació a la qualitat de vida
- La presa de consciencia i investigació de temes interdisciplinars
- La presa de decisions entorn a possibles opcions sociotècniques
- La acció individual i social responsable, encaminada a portar a la pràctica el procés d’estudi i avaluació de les tecnologies.

Penso que s’ha d’educar en l’ús de les tecnologies però sabent el què utilitzem, com ho utilitzem, per a què ho utilitzem i quines són les conseqüències del seu ús. L’ús de les tecnologies no es dolent. Lo dolent sorgeix quan entrem en una espiral de consumisme massiu del que acabem per no saber despendre’ns i ens deshumanitza. Com comenten Álvarez y Méndez, el “saber fer” i “l’estar en condicions d’escollir” estan relacionats amb el respecte i la comprensió a la diversitat sociotècnica.