LA WIKI DELS EDUCADORS PER ALS EDUCADORS

Des de l' encàrrec que se’ns va fer, hem estudiat diferents possibilitats per a donar-li una sortida eficient i adient al context que se’ns proposava. Es tractava d' integrar la forma d' oferir eines útils per a la tasca dels educadors a l' hora de proporcionar un lloc de trobada amb possibilitats d' ampliar els recursos que havíem de registrar. Tot plegat ha requerit dos suports de treball: una wiki i una pàgina al Facebook. L' elecció d' aquestes té un sentit purament funcional i ens facilitava la forma d' arribar als nostres destinataris sense interferències: els educadors i educadores socials. Tot i que uns altres professionals de l' educació podrien fer servir el recull que hem elaborat d' habilitats, programes, projectes i creació de materials educatius.

Els nostres objectius eren força concrets: compartir experiències i donar sortida als dubtes dels educadors. De simples ens van semblar ben amples i varem haver de treballar per a donar-los una forma més concreta. Tornem a explicar el perquè de l' elecció de la wiki i de la pàgina del Facebook: començar per a la afirmació bàsica de que no tenim la disponibilitat per a crear una web; ara tot sembla més clar. La wiki ens permet una forma de treball col·laborativa mentrestant dóna veu als educadors que vulguin ajudar-nos a complementar la nostra feina, que no deixa de ser la base per a un possible “vademecum” de l' educador.

De webs ni ha moltes però de wikis com la que us volem presentar no coneixem cap.Ens hem servit dels coneixements apresos a la assignatura de Nove Tecnologies Aplicades a l'Educació Social; i del nostre bagatge com a estudiants d' Educació Social. Algunes de nosaltres treballem com a professionals i la praxis ha estat un punt fort a l' hora d'estructura els continguts bàsics. Altres hem aportat idees del que encara ara, amb les pràctiques de la carrera, estem per conèixer.

La superació personal i l' apropament a les noves tecnologies era tan part necessària per a portar a terme el nostre treball com a objecte del nostre projecte. Hem hagut de compartir les nostres habilitats per a poder formar un grup eficient de treball. Ens hem organitzat i ens hem complementat per a poder aportar molt més del que hagués estat possible treballant en un altre format no col·laboratiu.

La nostra experiència ha estat un al·licient per a poder invitar uns altres companys a fer servir les noves tecnologies.Podeu seguir el següent enllaç: http://mics09es.wikispaces.com/

Esperem que us agradi!!

LAS MUÑECAS MAS FAMOSAS

Definim contrapublicitat com una crítica de la publicitat realitzada mitjançant l’alteració dels continguts dels seus missatges. La contrapublicitat consisteix en subvertir, és a dir, trastornar, regirar i destruir la publicitat. La contrapublicidad s’apodera de les tècniques publicitàries per a invertir els significats dels missatges comercials.

Per l'assignatura hem decidit fer la contrapublicitat sobre l'anunci de l'entrada anterior. No és un anunci gaire actual però hem pensat que seria una bona opció per a poder fer un exemple de contrapublicitat que tothom pogués entendre. La cançó va marcar molt a la seva època i ho a continuat fent.

El que hem volgut és fer una crítica als cànons de bellesa establerts a l'actualitat i al que comporta per a les dones. És vergonyós que les models s'alimentin a base de pastilles, el que les converteix en dones esquelètiques provocant una reacció en les noies adolescents: voler ser com elles, es veuen totes gordes, quan no ho són, totes volen ser models.

També hem volgut remarcar la idea de la manipulació implícita que fan els mitjans de comunicació actualment. El que comporta una repercusió mediàtica important i la posterior responsabilitat que tenen sobre els seus efectes.

LAS MUÑECAS DE FAMOSA

Aquest anunci és un bon exemple de com agafar un referent cultural (les nadales) i transformar-lo en un missatge publicitari. No necessita descriure las avantatges del producte, doncs acapara tota la categoria: MUÑECA = FAMOSA.

"Las muñecas de Famosa" han estat un prototip de joguina per les nenes de varies dècades. Totes n'hem volgut una alguna vegada, és a dir, a les nenes els hi ha agradat o els hi agrada ser la mare d'una muñeca de Famosa. La publicitat efectiva al final és la que poc inventa.La que prén un element ja present a la nsotra consciència col·lectiva (cultural) i l'explota.

¿Com hagués estat la meva història sense tecnologia?

En un primer moment quan se’m va plantejar fer un treball com aquest la idea no em va agradar molt. Fins al moment tots els treballs realitzats a la carrera han estat relacionats d’una forma o altre amb l’educació: projectes, anàlisis institucionals, etc. no amb la meva història de vida. No em feia gràcia. He de dir, però que al cap i a la fi m’ha agradat molt fer una tecnoautobiografia doncs he convertit aquest treball en una part mes de mi. Li he trobat el sentit que no entenia: com la tecnologia ha estat present al llarg de la meva vida i això no ha estat res més que una petita part del meu procés d’aprenentatge educatiu.

Al inici surten imatges d’allò més rellevant que va succeir l’any en que vaig néixer. Per exemple, l’entrada d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea és un esdeveniment que forma part de la tecnologia organitzativa. Que es descobrís un forat a la capa d’ozó mostra com la tecnologia no es quelcom positiu sinó que es una part negativa de la tecnologia. Crec que s’ha de tenir en compte que la tecnologia no només son avenços. Sinó que la tecnologia també fa malbé el nostre món, va en contra la natura.

Parlo també de contes, el parxís, dominó, les cartes d’olor, els còmics, etc. tots ells elements integrants del joc. Es podrien considerar elements de la tecnologia artefactual si pensem en la seva creació. Però també es poden incloure dins la tecnologia simbòlica (els còmics com a que representen) o organitzativa del joc (classificar els cromos de picar, intercanviar-los, etc).
Elements artefactuals com el projector de vídeo, l’ordinador, el telèfon han estat presents al llarg de la meva història. Tot i que amb els avenços tecnològics aquests s’han anat modificant. He volgut fer referència a les festes de Gràcia i Sant Medir, doncs son costums (tecnologia simbòlica) que han estat molt presents al llarg de la meva vida i que continuo “complint” o participant d’elles.

Sortir de marxa, les drogues, fer vida de poble, treballar per pagar capritxos son actes que han format part de la meva vida i que directa o indirectament tenen molt a veure amb la tecnologia. Formen part del procés de relació i aprenentatge propi.

¿La Carla? Aquí no hi ha cap element tecnològic i també ho he volgut remarcar. Veure-la créixer, jugar, menjar, caminar, etc. no forma part de la tecnologia forma part de mi, de la meva relació amb ella i aquí la tecnologia no té cap paper. Si bé es cert, que han participat molts elements tecnològics però el fet de veure com creix, omplir el “seu llibre en blanc” no ho és. Des que la Carla està amb mi, la meva rutina ha canviat molt, se’m generen noves necessitats per poder tenir-ho tot a punt i per això es necessari una bona feina.

Treballo al Servei de personal d’una Administració Pública i aquí la tecnologia organitzativa (la jerarquia, el control, etc.) és molt present per realitzar la tasca eficient i eficaç que les lleis exigeixen a l’Administració.

En definitiva realitzant aquest treball m’he adonat que la tecnologia es molt present a la meva vida quotidiana. Considero que som una peça més d’aquest sistema que organitza i situa a cada persona on li correspon perquè ”tiri endavant”. I a vegades em pregunto... ¿Què hagués estat de la meva vida sense tecnologia? ¿Com serien les nostres vida sense la tecnologia?

Què es tecnologia?

Tecnologia (RAE): Conjunt de teories i tècniques que permeten l’aprofitament pràctic del coneixement científic. Aquesta era la idea que jo tenia sobre la tecnologia. A partir dels textos exposats a classe i l’article “Hoy ya es mañana. Tecnologías y educación: un diálogo necesario” (Álvarez y Méndez, 1995) m’he adonat que tenia una visió y un concepte molt reduït del que es la tecnologia.

Fins al moment entenia la biotecnologia i les tecnologies artefactes com a integrants de la tecnologia doncs considerava que la tecnologia era tot allò “material” creat per l’home per aconseguir avenços i facilitats en la seva forma de vida. La fecundació in vitro o l’avortament, per exemple no es un fet que creï la naturalesa del propi home sinó és una modificació genètica per satisfer una necessitat: ser mare o no ser-ho i tot el que això comporta socialment. La creació del transport, per exemple, és també es un avenç creat per l’home, no un fet sorgit de la natura, el que comporta la satisfacció de necessitats: arribar més ràpid a qualsevol altre lloc del món, que ens arribin aliments d’una forma ràpida, etc.

En paraules d’Álvarez y Méndez, la idea de que hi ha un coneixement científic objectiu capaç de conèixer el grau zero de la natura, que la tecnologia es ciència aplicada, i una visió reduccionista dels riscos i perills derivats de les tecnologies artefactes ens fa ometre que hi ha altres riscos i perills com el control social i la debilitació dels drets civils derivats de les tecnologies simbòliques i organitzatives. I és aquí, on costa entendre que a la vegada que la tecnologia construeix la societat, els grups i actors socials amb els seus valors e interessos, configuren la tecnologia.
Per tant, si això es cert, la societat està dominada per els valors e interessos del procés d’innovació tecnològica alhora que es produeix la creació d’una cultura i organització global que es posa per sobre d’altres cultures excloent-les i creant-ne una d’única deixant de banda la diversitat cultural i formes d’organització social diferents. Álvarez y Méndez, parlen de que l’educació es desentén de:

- La formació d’actituds de responsabilitat personal en relació a la qualitat de vida
- La presa de consciencia i investigació de temes interdisciplinars
- La presa de decisions entorn a possibles opcions sociotècniques
- La acció individual i social responsable, encaminada a portar a la pràctica el procés d’estudi i avaluació de les tecnologies.

Penso que s’ha d’educar en l’ús de les tecnologies però sabent el què utilitzem, com ho utilitzem, per a què ho utilitzem i quines són les conseqüències del seu ús. L’ús de les tecnologies no es dolent. Lo dolent sorgeix quan entrem en una espiral de consumisme massiu del que acabem per no saber despendre’ns i ens deshumanitza. Com comenten Álvarez y Méndez, el “saber fer” i “l’estar en condicions d’escollir” estan relacionats amb el respecte i la comprensió a la diversitat sociotècnica.

Vivim amb el rellotge al cul i....

La nostra societat viu d’una forma ràpida. Tenim el rellotge enganxat al cul. La creació de noves tecnologies com les agendes electròniques, la Blackberry, IPQ o PDA faciliten aquesta vida de presses que portem. Si bé poden ser útils per al nostre ús diari. L’MP4 i l’MP5 permeten escoltar música, visualitzar vídeos i documents a l’instant i en qualsevol lloc. La dificultat sorgeix quan convertim aquests elements necessaris per la nostra existència. Aprenem a no saber viure sense aquestes eines que ens faciliten la nostra vida diària i acabem depenent-ne. Aquest fet comporta la pèrdua del sentit de la humanitat, és a dir, el sentit que es dona a la existència de l’home en el mon, ens convertim en màquines.

Una altre qüestió important, com menciona Arthur Firstenberg (2007) al seu article Salud y Antenas Móviles- El experimento biológico más grande de la Historia, es que “els científics generalment divideixen l’espectre electromagnètic en “ionitzant” i “no-ionitzant”. La radiació ionitzant, la qual inclou raigs X i radiació atómica, provoca càncer. La radiació no-ionitzant, que inclou la radiació de microones, se suposa que es segura [...] la radiació es deguda a la tecnologia que s’ha estat desenvolupant des de la dècada dels anys ’70.
Si bé, cal tenir present, segons l’autor anteriorment mencionat, que les malalties com l’asma, desordres de la son, increment de l’ansietat, trastorns del dèficit d’atenció, etc. també han augmentat significativament en les últimes dos dècades.

Firstenberg diu que les radiacions de microones, en dosis iguals a les del telèfon mòbil provoquen l’aparició d’albúmina en el teixit cerebral. L’albúmina es senyal de que les venes del cervell han estat espatllades i que el cervell ha perdut part de la seva protecció. Això es el que han estudiat diferents investigadors durant 18 anys (pg.3).

Quines son les noves formes de relació gràcies a les TIC?

Quant a les formes de relació trobo que és interessant poder mantenir contacte amb qualsevol persona des de qualsevol lloc del món. És important el intercanvi d’informació que facilita Internet, els mòbils, etc. a través de xarxes socials com el messenger, el facebook, etc. La rapidesa d’arribar allà on vols gràcies al cotxe, els avions, l’AVE facilita també que ens puguem personificar d’una forma ràpida. Les videoconsoles, els jocs virtuals formen la part lúdica d’aquestes noves formes de relació. Personalment considero que són fredes, no és un joc on tu hi participes directament, és un joc on la teva identitat virtual participa. Ja no es juga a futbol, es juga al FIFA.

Els mitjans de comunicació, com la TV o Internet ens permeten accedir a la informació en qualsevol moment i qualsevol lloc del món. Però la televisió ens mostra imatges d’allò que està passant, ja no llegim, doncs la nostra societat viu molt despresa. Preferim la forma còmoda. I jo em pregunto, fins a quin punt es veritat allò que m’expliquen? Fins a quin punt no hi ha uns interessos ocults darrera dels telediaris que finançats per multinacionals volen manipular-los. Un exemple clar, es tot el que està passant al voltant de la Grip porcina, més coneguda com la Grip A. Fins a quin punt, la Ministra de Sanitat ens està “acollonida” envers el tema? Fins a quin punt hi ha tot un seguit de farmacèutiques que tenen la intenció d’enriquir-se? Vet aquí tot un seguit de qüestions que potser la persona que arriba a casa a les 9 de la nit cansada de treballar tot el dia, s’estira davant del sofà a veure que passa al món, i s’ho creu, s’espanta i no agafa el metro per si es contagia.

Les noves tecnologies afecten d'una forma positiva, negativa o neutre?

Si bé es cert que la tecnologia ha millorat la forma de treball de les empreses i de l’administració. L’eficàcia i l’eficiència, gràcies als ordinadors, l’accés a Internet permet que es pugui treballar d’una forma més ràpida alhora que permet corregir, modificar i canviar els errors comesos a l’instant. A més, per exemple, el fet que una empresa es pugui relacionar amb altres empreses que es troben a milers de quilòmetres facilita la relació entre elles, el treball, etc. A través de videocàmeres o el correu electrònic.

Considero que és necessari la millora de la maquinària, i que el reciclatge i la creació constant de nous programes, noves formes de relació, introducció en bases de dades és necessària. El problema sorgeix quan les “màquines” realitzen la feina i la persona ja no és necessària. Algunes empreses com Decathlon o Alcampo, estan introduint noves formes de cobrament sense la necessitat de tenir una caixera a la que haguem de pagar. Això converteix el treball en precari i flexible.

Castells als seus tres volums de La era de la información (1996,1996,1997) manifesta que “quan la demanda es va tornar impredictible – tant en qualitat com en quantitat – quan els mercats es van diversificar a tot el món y, en conseqüència, es va dificultar el seu control, quan el ritme del canvi tecnològic va fer obsolet l’equip de producció existent, el sistema de producció en sèrie es va tornar massa rígid i costós per les característiques de la nova economia. Una resposta tentativa per superar aquesta rigidesa va ser el sistema de producció flexible que es pot adaptar a les variacions del mercat i als canvis tecnològics.” Això comporta que les persones no tinguin una feina estable i obliga a la formació contínua el l’aprenentatge de nous treballs.

Què fan les TIC?

Com he mencionat anteriorment les TIC son les encarregades de la creació d’aquesta organització política social i cultural globalitzada. I com és aquesta societat globalitzada? Una societat basada en el consumisme i l’economia de mercat. I quina funció, quin paper juguen les persones en aquesta societat? Segons Bauman (1999) “passem de l’ètica del treball a l’estètica del consum” (pg.43). Mentre que en el període industrial la identitat és garantida per les habilitats professionals del treballador, en aquesta fase del capitalisme la identitat la dóna l’estil de vida: un concepte que agrupa tant les decisions individuals a l’hora de consumir, com la capacitat efectiva de consum del individu, el seu poder adquisitiu (Feliu 2003).

Un estudi etnogràfic realitzat per diversos professionals de la UOC anomenat Noves tecnologies de la informació i la comunicació o noves tecnologies de relació? Infants, joves i cultura digital, posa de manifest que “entre les pràctiques de consum que generen identitat hi ha l’ús de les noves tecnologies de relació i el significat que les persones els atorguen col·lectivament durant el procés d’interacció i de relació. Els estudis preocupats per la construcció de la identitat a Internet ens han demostrat que en aquests espais la identitat s’imagina més com una possibilitat, com una cosa que cal construir, en cada context, més no pas com una cosa que ja ve donada (Núñez,2001) (pg. 7).” Com podem veure les persones construeixen una identitat pròpia per poder relacionar-se, una identitat que potser es creada col·lectivament (es a dir, no es la identitat que cada persona tindria si no fos en aquesta societat). El mateix estudi manifesta que “el consum de les TIC genera identitat fins al punt que la identitat es converteix en una part més, i sovint la més important, dels productes de consum. El consumidor utilitza el producte amb finalitats identitàries i no tan sols per al seu consum funcional”. Amb aquesta idea veiem com la creació d’identitats va més enllà de les necessitats de la persona. Necessitem crear una pròpia identitat per poder relacionar-nos, per poder viure en aquesta societat consumista, una identitat potser irreal de la persona.

El problema rau en la creació d’identitats que indirectament ens venen donades per interessos globals. És a dir, si un adolescent no té mòbil, o no es relaciona a través de xarxes socials pot estar exclòs del seu grup d’iguals. Altra banda, les persones que no tenen accés (per motius econòmics) a les TIC en general, estan excloses també d’aquest món global.

Què està passant?

Al llarg del anys la història ens explica que la nostra societat ha viscut diferents etapes on l’ésser humà prenia papers diferents en ella. Cada etapa ha tingut la seva forma d’organització social en quant al treball, les relacions amb els altres individus i les seves formes de comunicació. Així també, podem dir, que han existit diferents formes de viure en un mateix temps, es a dir, paral·lelament ens hem trobat amb la cultura dels romans i dels grecs, o dels indis i vaquers. O mentre a Europa existia el món feudal a Amèrica o a l’Africà hi havien tribus amb costums i formes de fer ben diferents.

Actualment, estem en un moment de canvi, una nova etapa d’organització social basada en l’economia de mercat. Alguns l’anomenen societat de la informació, altres societat postmoderna, urbana. Aparentment aquesta estructura social sorgida a partir del capitalisme ha creat un seguit de recursos, les anomenades noves tecnologies o les TIC, per poder arribar a una societat globalitzada. La creació d’una economia global, una cultura equivalent arreu del món amb un estil de vida i una estructura social organitzativa iguals son les bases de la creació d’una societat que interrelaciona tots els països desenvolupats, deixant al marge els països “endarrerits”, explotant als seus individus i els seus recursos.