Gràcies a l’estudi de la Diplomatura d’Educació Social, els coneixements adquirits al llarg d’aquests anys, la bibliografia consultada, les lectures i articles llegits he pogut convertir-me, com menciona Martínez de Toda en subjecte actiu, crític i social davant dels mitjans de comunicació. He après a deconstruir i reconstruir el significat que ofereixen i he estat capaç de ser conscient de tenir una relació activa amb el món que m’envolta.
M’he n’he adonat, també, de com molts dels missatges que els medis transmeten venen distorsionats ideològicament a favor de la cultura dominant, com saben amagar la ideologia que no interessa que coneguem. De totes formes crec que encara tinc molt camí per recórrer, però considero que adonar-me’n de aspectes com els anteriorment mencionats són la base per la creació de la meva pròpia identitat i subjectivitat envers algunes temàtiques per així intercanviar i discutir els problemes comuns amb els altres pensant en la comunitat i la societat
Com a educadors hem de tenir en compte que és molt important ensenyar als nostre educands que s’ha de ser crític davant els mitjans de comunicació i que la lectura que s’ha de fer és sempre en base als propis valors i altres aprenentatges apresos al llarg de la vida. També és important potenciar la creativitat de l’educand, doncs, com diu Kaplún, s’ha de saber construir una “resignificació de significats”.
Amb tot això, el fonament de l’acompanyament que en un futur realitzarem hem de tenir en compte, com menciona Pintos Cubos, que l’educand ha de passar per diferents fases:
1. Necessita estar alfabetitzat per comprendre, doncs com Freinet menciona l’alfabetització és el ciment necessari per l’activitat cultural que el porta a la seva llibertat personal.
2. Ha de ser conscient de cóm funciona la indústria dels mitjans de comunicació.
3. Ha de ser un subjecte actiu per deconstruir i reconstruir el significat dels missatges segons la seva identitat i context social.
4. Ha de ser crític sobre les ideologies amagades.
Tot això el permetrà crear una interpretació definitiva creant una lectura pròpia original on pugui expressar els seus sentiments i idees en la recerca d’una cultura i una societat millor.
Segons Freire, el llenguatge i el poder estan molt relacionats , el que, sota el meu parer comporta entendre molt bé el missatge que des de els mitjans de comunicació a través dels programes televisius, les notícies, els diaris, etc. se’ns vol transmetre. En paraules de Freire “el llenguatge és la verdadera matèria prima de la cultura i constitueix tant un terreny per a la dominació com un camp de possibilitats”. Per tant, no s’ha de caure tant, en la crítica als mitjans de comunicació, sinó en el comprendre el perquè ens volen transmetre segons quins continguts. És necessari, la comparació entre els diferents mitjans per poder entendre i oferir als educands la possibilitat de crear la pròpia identitat i subjectivitat.
Per tant, estic d’acord amb la idea de Freire. S’han de desenvolupar les condicions pedagògiques que permetin escoltar i legitimar la veu dels diferents educands. Així es podrà articular una moral que creï un llenguatge de la comunitat emancipadora i del compromís individual i social de cada persona a partir del qüestionament sobre els diferents llenguatges i discursos ideològics, examinant els interessos socials i polítics que constitueixen la veu dels mateixos. Es tracta de potenciar una filosofia de l’educació que pensi des de l’oprimit i no per a l’oprimit construint subjectes constructors de la seva pròpia història.
Les escoles i els mitjans són un aparell ideològic, segons Kaplún, on hi ha una gran diversitat de codis ideològics. S’ha de partir d’allò quotidià, el coneixement es construeix quan les noves idees o experiències poden associar-se a esquemes previs: s’aconsegueix comunicar quan la construcció dels missatges tenen en compte les idees i experiències dels receptors; però per aprendre ha d’haver una motivació i un treball previ dels continguts a tractar.
Com menciona Pintos Cubos, problematitzar el que succeeix és anar contracorrent. ¿la alienació és universal o irreversible? Els humans tenim un estil de pensament dualista que té la tendència a procedir per oposició.
Per acabar, l’educació no és fonamentalment la que és transmet a les escoles, hem de deixar de veure que l’aprenentatge escolar es la base per adquirir nous coneixements, doncs aquest està fonamentat en les bases del poder dominant. L’aprenentatge és interactiu, ampli i dinàmic i podem aprendre tant del nostre professor, com del nostre company.
