Què es tecnologia?

Tecnologia (RAE): Conjunt de teories i tècniques que permeten l’aprofitament pràctic del coneixement científic. Aquesta era la idea que jo tenia sobre la tecnologia. A partir dels textos exposats a classe i l’article “Hoy ya es mañana. Tecnologías y educación: un diálogo necesario” (Álvarez y Méndez, 1995) m’he adonat que tenia una visió y un concepte molt reduït del que es la tecnologia.

Fins al moment entenia la biotecnologia i les tecnologies artefactes com a integrants de la tecnologia doncs considerava que la tecnologia era tot allò “material” creat per l’home per aconseguir avenços i facilitats en la seva forma de vida. La fecundació in vitro o l’avortament, per exemple no es un fet que creï la naturalesa del propi home sinó és una modificació genètica per satisfer una necessitat: ser mare o no ser-ho i tot el que això comporta socialment. La creació del transport, per exemple, és també es un avenç creat per l’home, no un fet sorgit de la natura, el que comporta la satisfacció de necessitats: arribar més ràpid a qualsevol altre lloc del món, que ens arribin aliments d’una forma ràpida, etc.

En paraules d’Álvarez y Méndez, la idea de que hi ha un coneixement científic objectiu capaç de conèixer el grau zero de la natura, que la tecnologia es ciència aplicada, i una visió reduccionista dels riscos i perills derivats de les tecnologies artefactes ens fa ometre que hi ha altres riscos i perills com el control social i la debilitació dels drets civils derivats de les tecnologies simbòliques i organitzatives. I és aquí, on costa entendre que a la vegada que la tecnologia construeix la societat, els grups i actors socials amb els seus valors e interessos, configuren la tecnologia.
Per tant, si això es cert, la societat està dominada per els valors e interessos del procés d’innovació tecnològica alhora que es produeix la creació d’una cultura i organització global que es posa per sobre d’altres cultures excloent-les i creant-ne una d’única deixant de banda la diversitat cultural i formes d’organització social diferents. Álvarez y Méndez, parlen de que l’educació es desentén de:

- La formació d’actituds de responsabilitat personal en relació a la qualitat de vida
- La presa de consciencia i investigació de temes interdisciplinars
- La presa de decisions entorn a possibles opcions sociotècniques
- La acció individual i social responsable, encaminada a portar a la pràctica el procés d’estudi i avaluació de les tecnologies.

Penso que s’ha d’educar en l’ús de les tecnologies però sabent el què utilitzem, com ho utilitzem, per a què ho utilitzem i quines són les conseqüències del seu ús. L’ús de les tecnologies no es dolent. Lo dolent sorgeix quan entrem en una espiral de consumisme massiu del que acabem per no saber despendre’ns i ens deshumanitza. Com comenten Álvarez y Méndez, el “saber fer” i “l’estar en condicions d’escollir” estan relacionats amb el respecte i la comprensió a la diversitat sociotècnica.