La nostra societat viu d’una forma ràpida. Tenim el rellotge enganxat al cul. La creació de noves tecnologies com les agendes electròniques, la Blackberry, IPQ o PDA faciliten aquesta vida de presses que portem. Si bé poden ser útils per al nostre ús diari. L’MP4 i l’MP5 permeten escoltar música, visualitzar vídeos i documents a l’instant i en qualsevol lloc. La dificultat sorgeix quan convertim aquests elements necessaris per la nostra existència. Aprenem a no saber viure sense aquestes eines que ens faciliten la nostra vida diària i acabem depenent-ne. Aquest fet comporta la pèrdua del sentit de la humanitat, és a dir, el sentit que es dona a la existència de l’home en el mon, ens convertim en màquines.
Una altre qüestió important, com menciona Arthur Firstenberg (2007) al seu article Salud y Antenas Móviles- El experimento biológico más grande de la Historia, es que “els científics generalment divideixen l’espectre electromagnètic en “ionitzant” i “no-ionitzant”. La radiació ionitzant, la qual inclou raigs X i radiació atómica, provoca càncer. La radiació no-ionitzant, que inclou la radiació de microones, se suposa que es segura [...] la radiació es deguda a la tecnologia que s’ha estat desenvolupant des de la dècada dels anys ’70.
Si bé, cal tenir present, segons l’autor anteriorment mencionat, que les malalties com l’asma, desordres de la son, increment de l’ansietat, trastorns del dèficit d’atenció, etc. també han augmentat significativament en les últimes dos dècades.
Si bé, cal tenir present, segons l’autor anteriorment mencionat, que les malalties com l’asma, desordres de la son, increment de l’ansietat, trastorns del dèficit d’atenció, etc. també han augmentat significativament en les últimes dos dècades.
Firstenberg diu que les radiacions de microones, en dosis iguals a les del telèfon mòbil provoquen l’aparició d’albúmina en el teixit cerebral. L’albúmina es senyal de que les venes del cervell han estat espatllades i que el cervell ha perdut part de la seva protecció. Això es el que han estudiat diferents investigadors durant 18 anys (pg.3).
No hay comentarios:
Publicar un comentario