Què fan les TIC?

Com he mencionat anteriorment les TIC son les encarregades de la creació d’aquesta organització política social i cultural globalitzada. I com és aquesta societat globalitzada? Una societat basada en el consumisme i l’economia de mercat. I quina funció, quin paper juguen les persones en aquesta societat? Segons Bauman (1999) “passem de l’ètica del treball a l’estètica del consum” (pg.43). Mentre que en el període industrial la identitat és garantida per les habilitats professionals del treballador, en aquesta fase del capitalisme la identitat la dóna l’estil de vida: un concepte que agrupa tant les decisions individuals a l’hora de consumir, com la capacitat efectiva de consum del individu, el seu poder adquisitiu (Feliu 2003).

Un estudi etnogràfic realitzat per diversos professionals de la UOC anomenat Noves tecnologies de la informació i la comunicació o noves tecnologies de relació? Infants, joves i cultura digital, posa de manifest que “entre les pràctiques de consum que generen identitat hi ha l’ús de les noves tecnologies de relació i el significat que les persones els atorguen col·lectivament durant el procés d’interacció i de relació. Els estudis preocupats per la construcció de la identitat a Internet ens han demostrat que en aquests espais la identitat s’imagina més com una possibilitat, com una cosa que cal construir, en cada context, més no pas com una cosa que ja ve donada (Núñez,2001) (pg. 7).” Com podem veure les persones construeixen una identitat pròpia per poder relacionar-se, una identitat que potser es creada col·lectivament (es a dir, no es la identitat que cada persona tindria si no fos en aquesta societat). El mateix estudi manifesta que “el consum de les TIC genera identitat fins al punt que la identitat es converteix en una part més, i sovint la més important, dels productes de consum. El consumidor utilitza el producte amb finalitats identitàries i no tan sols per al seu consum funcional”. Amb aquesta idea veiem com la creació d’identitats va més enllà de les necessitats de la persona. Necessitem crear una pròpia identitat per poder relacionar-nos, per poder viure en aquesta societat consumista, una identitat potser irreal de la persona.

El problema rau en la creació d’identitats que indirectament ens venen donades per interessos globals. És a dir, si un adolescent no té mòbil, o no es relaciona a través de xarxes socials pot estar exclòs del seu grup d’iguals. Altra banda, les persones que no tenen accés (per motius econòmics) a les TIC en general, estan excloses també d’aquest món global.