Si bé es cert que la tecnologia ha millorat la forma de treball de les empreses i de l’administració. L’eficàcia i l’eficiència, gràcies als ordinadors, l’accés a Internet permet que es pugui treballar d’una forma més ràpida alhora que permet corregir, modificar i canviar els errors comesos a l’instant. A més, per exemple, el fet que una empresa es pugui relacionar amb altres empreses que es troben a milers de quilòmetres facilita la relació entre elles, el treball, etc. A través de videocàmeres o el correu electrònic.
Considero que és necessari la millora de la maquinària, i que el reciclatge i la creació constant de nous programes, noves formes de relació, introducció en bases de dades és necessària. El problema sorgeix quan les “màquines” realitzen la feina i la persona ja no és necessària. Algunes empreses com Decathlon o Alcampo, estan introduint noves formes de cobrament sense la necessitat de tenir una caixera a la que haguem de pagar. Això converteix el treball en precari i flexible.
Castells als seus tres volums de La era de la información (1996,1996,1997) manifesta que “quan la demanda es va tornar impredictible – tant en qualitat com en quantitat – quan els mercats es van diversificar a tot el món y, en conseqüència, es va dificultar el seu control, quan el ritme del canvi tecnològic va fer obsolet l’equip de producció existent, el sistema de producció en sèrie es va tornar massa rígid i costós per les característiques de la nova economia. Una resposta tentativa per superar aquesta rigidesa va ser el sistema de producció flexible que es pot adaptar a les variacions del mercat i als canvis tecnològics.” Això comporta que les persones no tinguin una feina estable i obliga a la formació contínua el l’aprenentatge de nous treballs.
No hay comentarios:
Publicar un comentario